LICEU, IL TROVATORE

Ahir dia 2 de desembre la Marta i jo vam anar al Liceu a veure IL TROVATORE.

Va ser molt emocionant perquè va venir la Reina i un munt de polítics que ens els vam creuar pel Liceu.
Sobre l'obra cal dir que és molt maca, que no em cansaria mai de veure-la i que et fa estar atenta en tot moment. Les veus dels cantants d'òpera van ser espectaculars, ja que em van fer posar la pell de gallina.

Només hi va haver un detall que no em va agradar gaire, i és la decoració de l'escenari, si és que es pot dir així a un tros de tela amb un dibuixet al mig i que a cada canvi de fons es veien dos homes corrents com si estiguéssin en una marató treient la tela.
Però les veus dels cantants d'òpera van ser espectaculars, ja que em van fer posar la pell de gallina.

Per a que quedi constància de que hem anat al Liceu us penjo unes fotografies fetes per la Marta i per mi:

CAP AL LICEU!!

La professora de música ens ha manat fer un treball que consisteix en veure un concert. Jo he escollit anar al Liceu amb la Marta a veure "IL TROVATORE" de Giuseppe Verdi. Dura 2h i 40 minuts, el dia 2 de desembre.

INTRODUCCIÓ:

Dramma en quatre parts. Llibret de Salvatore Cammarano amb afegits de Leone Emanuele Bardare, basat en l’obra d’Antonio García Gutiérrez. Música de Giuseppe Verdi. Estrenat el 19 de gener de 1853 al Teatro Apollo de Roma. Estrenat al Gran Teatre del Liceu el 20 de maig de 1854.

Il trovatore (Roma, 1853), òpera de Giuseppe Verdi amb llibret de Salvatore Cammarano, basada en el drama romàntic El trovador (1836) d’Antonio García Gutiérrez, és la segona òpera de l’anomenada «trilogia popular» –amb Rigoletto i La Traviata– que donà la fama decisiva al compositor. L’acció se situa a l’Espanya del segle xv, durant la guerra civil (1413) que enfrontà el comte Jaume d’Urgell, pretendent de la Corona catalanoaragonesa a la mort de Martí l’Humà, i Ferran d’Antequera, de la branca dels Trastàmara, que fou nomenat rei pel Compromís de Casp (1412). La tragèdia se centra en l’enfrontament entre el trobador Manrico, del bàndol dels Urgell, i el comte de Luna, del bàndol oposat, per l’amor d’una dama de la cort, Leonora. Manrico ha estat criat per una gitana, Azucena, que passa per ser la seva mare. El comte de Luna empresona mare i fill i, quan ha fet executar el trobador, Azucena es venja revelant-li que Manrico era en realitat germà seu, que ella va raptar de petit per venjar la mort de la seva mare a la foguera per bruixa. Leonora ha intentat, d’altra banda, salvar Manrico i mor enverinada.

Aquí deixo un video que he trobat al youtube de IL TROVATORE:

MÚSICA, EXAMEN DE CANÇONS

Aquest dijous dia 22 d'octubre vam fer un petit examen de música tot cantant "Bim bom" i "Salta Miralta". Els components del grup erem: Marta, Arnau, Jessi, Albert i jo (Sílvia).
En aquest examen ens haviem de posar al mig de la classe i explicar quina cançó haviem escollit, que és el que es treballa, com es juga i com es canta, i finalment ho vam representar davant de tots els companys.

Aquestes són les fotografies que ens van fer mentre feiem l'examen: