Il trovatore (Roma, 1853), òpera de Giuseppe Verdi amb llibret de Salvatore Cammarano, basada en el drama romàntic El trovador (1836) d’Antonio García Gutiérrez, és la segona òpera de l’anomenada «trilogia popular» –amb Rigoletto i La Traviata– que donà la fama decisiva al compositor. L’acció se situa a l’Espanya del segle xv, durant la guerra civil (1413) que enfrontà el comte Jaume d’Urgell, pretendent de la Corona catalanoaragonesa a la mort de Martí l’Humà, i Ferran d’Antequera, de la branca dels Trastàmara, que fou nomenat rei pel Compromís de Casp (1412). La tragèdia se centra en l’enfrontament entre el trobador Manrico, del bàndol dels Urgell, i el comte de Luna, del bàndol oposat, per l’amor d’una dama de la cort, Leonora. Manrico ha estat criat per una gitana, Azucena, que passa per ser la seva mare. El comte de Luna empresona mare i fill i, quan ha fet executar el trobador, Azucena es venja revelant-li que Manrico era en realitat germà seu, que ella va raptar de petit per venjar la mort de la seva mare a la foguera per bruixa. Leonora ha intentat, d’altra banda, salvar Manrico i mor enverinada.
Aquí deixo un video que he trobat al youtube de IL TROVATORE:
