Diumenge dia 22 de novembre vam anar a l'Auditori per veure el concert de CORDA-DESCORDA per a famílies i escoles per nens i nenes de dos anys.
Els instruments que van aparèixer són:
- Violins.
- Viola.
- Violoncel.
- Guitarra elèctrica i clàssica.
- Contrabaix.
EL CONCERT:
B. BARTÓK: Cushion dance
F. SCHUBERT: Trio en si bemoll
P. BARDAGÍ: Vent
A. PIAZZOLLA: La muerte del ángel*
Tradicional catalana: La gallina ponicana*
F. A. HOFFMEISTER: Duet (fragment del rondó)
Tradicional: Heavy birthday* ()
J. TIZOL: Perdido*
P. BARDAGÍ: Carlemany
J. M. BARDAGÍ: El vals de les tórtores
P. BARDAGÍ: Mòbil*
Tradicional catalana: Rossinyol*
MOZART: Petita música nocturna (fragment del primer moviment)
J.M. BARDAGÍ: Sense trampa
Tradicional catalana: Plou i fa sol**
P. BARDAGÍ: Tres musiquetes*
J. BRAHMS: Cançó de bressol*
M. DUROZIER: Guitarra a 7 mans
Tradicional catalana: Tres, sis, nou *
P. BARDAGÍ: Stupid blues*
J.BRAHMS/Tradicional: Canción de cuna-pleaños*
Tradicional catalana: El cant del ocells*
Tradicional catalana: En Jan petit com balla*
Va ser molt emocionant, ja que vaig veure la reacció dels nens i nenes davant la música, instruments i músics.
Els infants es quedaven bocabadats en veure els diferents tipus d’instruments, i participaven en tot moment en les cançons que ja coneixien.
Aquest concert permet que els infants adquireixin nous coneixements més bàsics dels músics més importants de la història contemporània.
El que més ens ha sobtat d’aquest concert és la manera de reaccionar dels nens i nenes, l’interés que mostraven per la música i els instruments, i que infants tant petits aplaudissin i riguessin, inclús una nena molt petita es quedava amb els ulls molt oberts, molt quieta i admirant als músics quan tocaven al seu costat .
SOROLLS QUE SENTIM A CASA:
- Els cotxes que passen.
- El motor de les motocicletes.
- Un crec de la porta.
- La ventilació del portàtil.
- La porta de l’escala.
- El microones.
- El raspall de dents.
- El eixugador de cabell.
- El motor de la peixera.
- Crec dels mobles.
- Passes.
- Algú que porta tacons.
- Com tanquen la porta de la galeria.
ITINERARI SONOR DE CASA A LA FEINA:
- Soroll de com es tanquen les portes del metro.
- El tren accelera.
- Anuncien l’estació següent.
- Soroll de bossa.
- Clinc agut d’un bolso.
- Gent tossint amb mucositat.
- Gent parlant.
- Tacons de sabates.
- Metro frenant.
- Clic del botó per obrir les portes.
- El pip-pip d’avís que es tanquen les portes.
- Tren que accelera
- Soroll cremallera d’una bossa.
- Anuncien l’estació següent.
- Tren frena.
- Gent que parla en rus.
- El pip-pip d’avís que es tanquen les portes.
- Soroll de les pàgines del diari.
- Anuncien l’estació següent.
- Tren que accelera molt i se senten com les rodes frenen per les vies amb un soroll molt agut.
- Tren para.
- Soroll que sembla un grill.
- S’obren les portes com si donessin un cop.
- Tren accelera.
- Anuncien l’estació següent.
- Dona que parla molt fort.
- Dona que tus per carrespera.
- El pip-pip d’avís que es tanquen les portes.
- Tanquen les portes.
- Anuncien l’estació següent.
- Tren frena.
- Soroll de com rossa la roba.
- Tacons.
- Com arriba l’altre tren.
- Cloc cloc de gent que puja escales.
- El soroll com de motor de les escales mecàniques.
- Arriba el tren, quan para i obre les portes fa un soroll com si traiés gas.
- Soroll de com es tanca una caixa.
- Bossa de plàstic.
- Gran ventilador.
- Cascavells.
- Velcro.
- Monedes.
- Nen tossint.
- Tren accelera.
- El pip-pip d’avís que es tanquen les portes.
- Tren accelera.
- Com arruguen el paper d’alumini.
- Anuncien l’estació següent.
- Com es mouen els vagons.
- Bossa de paper.
- Anuncien l’estació següent.
- Soroll clinc d’un anell a la barra.
- Un petó.
- Anuncien l’estació següent.
- Soroll dona que menja.
- Anuncien l’estació següent.
- Vibració sostre tren.
- Botzina del tren molt alta.
- Gat.
QUANTS SONS ALHORA PODEM IDENTIFICAR?
Mentre estava al metro, he pogut identificar uns set sons alhora.
Els sons que m’han molestat a primera hora del matí al metro han estat els següents: una dona que menjava fent soroll amb la boca, una altra que parlava gairebé cridant, la botzina del tren per saludar a l’altre conductor, i per últim, el timbre de les portes que t’avisen quan s’estan a punt de tancar.
Els sons que han estat repetitius són els típics del metro; quan s’obren i es tanquen les portes, quan anuncien la pròxima estació, les passes de la gent, i el soroll de com es mouen els vagons. La resta de sons només els escoltava de fons i no es repetien.
SONS QUE ENS SEMBLEN NOUS:
Només em va sobtar un soroll que no l’havia sentit mai al metro, és com si hi hagués un grill, i fixant-me i escoltant molt bé vaig poder veure que el so venia d’un florescent de l vagó que estava mal col·locat i anava vibrant.
SONS QUE ESCOLTEM I QUE NO SÓN PROPIS DEL METRO:
L’únic so que vaig escoltar i que no és propi del metro va ser el miol d’un gatet que el portaven dins d’una caixeta de cartró.
Hi ha molts sons, que realment el dia a dia al metro i a casa si que els sento però no els escolto. Per això, moltes vegades, quan estàs al metro o a qualsevol altre lloc, i hi ha un soroll persistent, t’acabes acostumant a ell, i no t’adones que l’estàs sentint, però quan el so para de cop, sents un descans intern.
Amb tot això, vull dir que encara que tu no escoltis un so o soroll, l’estàs sentint, i poc a poc, sense adonar-te et vas contaminant acústicament.
Aquest dimarts dia 20 d'octubre, unes companyes de classe van portar una altra noticia, d'un institut anglès que prohibeix als ensenyants vestir de manera informal. Van haver varies opinions, uns deien que aquesta norma era excessiva, i els altres que estava molt bé, que si posen unes normes pels alumnes també l'ha de complir el professorat.
Més tard, una companya ens va explicar el conte de "La Caputxeta Vermella" i tot seguit la Loles, (la professora de seminari) ens va donar unes tècniques de com hem d'explicar un conte als infants:
- Els nens/es escolten més amb un conte que narres gesticulitzant,amb canvis de veu i tons, etc que no pas si el llegeixes.
COM EXPLICAR EL CONTE:
- Cal saber el conte, tenir molt clar el conte, entendre la història i ser capaç d’improvisar.
VALOR DEL CONTE:
- La persona que explica s'ha de saber molt bé el conte, fer moltes repeticions i explicar de manera lenta, hem d'assimilar, no pas memoritzar, i aprendre els elements essencials de la història.
Els infants han de seure en una sola fila, el més a prop possible del narrador, no trencar mai l'incís màgic d'un nen/a dient-li a un altre infant que calli o que segui, més que res perquè estan escoltant no trenquin el fil.
Explicar el conte poc a poc, no allargar el conte, fer presentació dels personatges per a que els nens/es s’endinsin dins de la història.
VEU DEL NARRADOR:
- No cridar, amb veu tranquil·la, narració pausada i trencar la situació fent canvis de veu.
- Per tal d'assegurar-nos l'èxit hem de potenciar la simpatia, etc
Us deixo un link d'un bloc molt interessant que explica unes tècniques per a explicar contes per edats.
http://angelitau.blogspot.com/2009/01/tcnicas-para-trabajar-el-cuento.html
Aquest dimarts dia 20 d'octubre, unes companyes de classe van portar una altra noticia, d'un institut anglès que prohibeix als ensenyants vestir de manera informal. Van haver varies opinions, uns deien que aquesta norma era excessiva, i els altres que estava molt bé, que si posen unes normes pels alumnes també l'ha de complir el professorat.
Més tard, una companya ens va explicar el conte de "La Caputxeta Vermella" i tot seguit la Loles, (la professora de seminari) ens va donar unes tècniques de com hem d'explicar un conte als infants:
- Els nens/es escolten més amb un conte que narres gesticulitzant,amb canvis de veu i tons, etc que no pas si el llegeixes.
COM EXPLICAR EL CONTE:
- Cal saber el conte, tenir molt clar el conte, entendre la història i ser capaç d’improvisar.
VALOR DEL CONTE:
- La persona que explica s'ha de saber molt bé el conte, fer moltes repeticions i explicar de manera lenta, hem d'assimilar, no pas memoritzar, i aprendre els elements essencials de la història.
Els infants han de seure en una sola fila, el més a prop possible del narrador, no trencar mai l'incís màgic d'un nen/a dient-li a un altre infant que calli o que segui, més que res perquè estan escoltant no trenquin el fil.
Explicar el conte poc a poc, no allargar el conte, fer presentació dels personatges per a que els nens/es s’endinsin dins de la història.
VEU DEL NARRADOR:
- No cridar, amb veu tranquil·la, narració pausada i trencar la situació fent canvis de veu.
- Per tal d'assegurar-nos l'èxit hem de potenciar la simpatia, etc
Us deixo un link d'un bloc molt interessant que explica unes tècniques per a explicar contes per edats.
http://angelitau.blogspot.com/2009/01/tcnicas-para-trabajar-el-cuento.html
i ens ha agradat molt, sobretot per la seva manera de treballar i fer veure als infants com han de respectar el medi ambient a través d'aquests aquàriums.
